RATES I RATOLINS

Rata gris o de claveguera (rattus novergicus)

Originària d'Àsia Central (esteparia)
Colonitza Europa a mitjans del segle XVIII
Creua el Volga en 1727. Alemanya en 1750. París en 1753.
A la fi del segle XVIII arriba a Espanya i resta d'Europa, seguint als exèrcits de Napoleó.
Per mar s'expandeix en 1728 i arriba A EEUU en 1775.

Rata negra (rattus rattus)

Originària d'Egipte.
Es situa a Constantinopla.
Es distribueix per tot l'Imperi Romà d'Orient
Colonitza Europa al segle XII
Arriba a Àfrica i Amèrica al segle XVI (per vaixells, “rata de vaixell”)
Tristament famosa a l'Edat mitjana per la transmissió de la pesta (bubónica i pneumónica) que va assotar Europa.
Avui en franca regressió i desplaçada per la rata grisa, està creant problemes de pesta a l'Índia a través de la puça que la parasita (xenophylla Cheopis)

El ratolí domèstic (mus musculus, mus domesticus)

Inadvertit encara que perillós
Amb un grandíssim poder de reproducció
Sobreviu a qualsevol clima, fins i tot fora d'emplaçaments humans
Es creu que és indígena d'Europa

En aquest sentit (rates i ratolins), es consideren com plaga i en conseqüència es troba en això la justificació per a combatre'ls, pels mals que provoquen i adduint una sèrie de motius que abasten des d'índole estètic a psicològic.

Mals provocats per rosegadors

Contaminació

Rates i ratolins excreten quantitats importants d'orina, excrements i pèls. Aquesta és la causa de la contaminació d'aliments a més del propi animal (pèls, escates de la pell i restes orgàniques).

Tots els materials alimentaris que entren en contacte amb les rates i els ratolins són inservibles.

Danys als aliments

Les rates ocasionen multitud de problemes i cap benefici. Les pèrdues materials ocasionades per les rates quantificades per organismes internacionals són d'una enorme magnitud.